È franato il mio io davanti all’oblio

Gentile direttore, l’è franada ona strada vizì a la me casa. Franàcc i penser de fa el me doer. Franàcc i me sògn resta sul i bizògn. Franàt el me io daànti a l’oblio. Resta la belèsa de ona caresa. Caminà con en amis a catà i loertis. Ona buza en tera ‘ndoe riposas olentera. Sperom de fa le borele sura en nigol en mès ale stele. Renzo Cominassi Iseo